Diumenge passat: amb un oratge que no animava massa a eixir de casa, pugem a l'Empenyador acompanyats de blanura i una boira que per moments ens impedia veure més enllà dels 10 metres. Hui: més fred encara, pronòstics de neu i vent i cansament i son acumulats. Però, què havíem de fer? A la serra!!!! clar!
D'un bot ens alcem, preparem la motxila i... endavant!! i als 5 minuts, ja com si res... és curiós, com de ràpid s'oblida la peresa.
Des de llarg observem l'ample i majestuós massís del Zit, que acompanya el relleu de les poblacions properes. L'objectiu es presenta atractiu, i a mesura que ens aproximem, l'atractiu augmenta. Un paratge concurrit, singular i amb l'oportunitat d'obtenir una bona foto a cada revolta. Ens interromp la marxa un rebombori... són Xufa i Tara, acaçant-se i breguejant.
Anem ascendint els 1127 metres a bon pas i acompanyats de neu i vent. Rabosa, el Racó Bell, fins i tot Tabarca, podem arribar a veure!!! La baixada per l'altra banda, res que desmeréixer: vistes excepcionals, més neu i més vent. Inclús una mica accidentats ens retirem amb un somriure, per tenir ja la feina feta. I és que la muntanya ens ompli l'esperit, l'oratge permet que cada experiència siga diferent, i que tinguem la necessitat de tornar al mateix lloc, dins d'un temps. A la dreta teniu les fotos, espere que us agraden!!
D'un bot ens alcem, preparem la motxila i... endavant!! i als 5 minuts, ja com si res... és curiós, com de ràpid s'oblida la peresa.
Des de llarg observem l'ample i majestuós massís del Zit, que acompanya el relleu de les poblacions properes. L'objectiu es presenta atractiu, i a mesura que ens aproximem, l'atractiu augmenta. Un paratge concurrit, singular i amb l'oportunitat d'obtenir una bona foto a cada revolta. Ens interromp la marxa un rebombori... són Xufa i Tara, acaçant-se i breguejant.
Anem ascendint els 1127 metres a bon pas i acompanyats de neu i vent. Rabosa, el Racó Bell, fins i tot Tabarca, podem arribar a veure!!! La baixada per l'altra banda, res que desmeréixer: vistes excepcionals, més neu i més vent. Inclús una mica accidentats ens retirem amb un somriure, per tenir ja la feina feta. I és que la muntanya ens ompli l'esperit, l'oratge permet que cada experiència siga diferent, i que tinguem la necessitat de tornar al mateix lloc, dins d'un temps. A la dreta teniu les fotos, espere que us agraden!!
Si voleu fer aquesta ruta ara: no oblideu els guants!!!!!!!!!
1 cosetes que en penseu:
Hola Natàlia:
Quin fred que feia ahir! Al mateix temps, quina satisfacció d'haver camejat i gaudit de la natura en unes condicions tan excepcionals. Vent polar, pedra (fineta, però pedra), neu, sol,... Afortunadament anàvem preparats, diverses capes de roba ens protegien, barrets, guants, de tot; no ens va sobrar res. I quin espectacle! Com anaven les boires! I el mar, com lluïa!
Per la vesprada tenia "mono", enyorava les sensacions del matí... I és que... com en la serra en cap lloc! (o quasi cap)
Besets
Paco
Publica un comentari