19 desembre, 2008

15 dies d'agost (Edu González)

La imatge del dia: aquest vídeo que circula ja fa temps per internet, i que ens han facilitat hui al curs, per a reflexionar sobre com portem la nostra vida. Que ens faça pensar i sentir-nos identificats en major o menor mesura, i que servisca, no per a no treballar, sinó per a fer-ho amb motivació, alegria i sent conscients de tot; pensem que la nostra forma d'afrontar el treball, com la vida en tota situació, és el que ens ajuda a avançar.
Som el que volíem ser de xicotets? Ens reconeixem quan fem la vista enrere cap als records? Potser hi ha diferències entre el jo real i el jo ideal, i no trobem mai l'ocasió ni la manera d'anar aproximant-los, i dirigir-nos vers el que volem ser.
Si no canviem el que ens desagrada, tenim dret a queixar-nos? Canviarà això les coses? Prenguem el rumb del nostre futur, i encaminem-lo cap allò que ens fa feliços (sona a fòrmula màgica, però és tan simple com això).

1 cosetes que en penseu:

Tus-mundos ha dit...

¡sencillamente maravilloso! yo de mayor quiero ser joven :-) y no olvidarme de sonreir. Feliz 2009, corazón! te deseo que conserves la juventud, el buen ánimo y la sonrisa que llevas contigo, amb aixo todo lo bueno restante llega solo! un gran beso, te sigo para no dejar de sorprenderme!
mua mua

Charles Chaplin

La vida es una obra de teatro que no permite ensayos; por eso canta, ríe, baila, llora y vive intensamente cada momento de tu vida, antes que el telón baje y la obra termine sin aplausos