Les formes dels núvols

Una de les meues activitats favorites dels estius de la infantesa: tombar-me al camp, per a descobrir formes i personatges allà dalt al cel, mentre amb les mans anava desfent terrossos de terra. Endevinar a què s'assemblaven, aquestes masses lleugeres i mòbils, observar-les fins que es desfeien com si fóren figures de cotó en pèl, que pugueres emmotllar al teu gust; com la plastilina amb què féiem manualitats a l'escola: afig ací, lleva allà, si no t'agrada ho tornes a amassar de nou...
Hui ha tornat aquesta sensació a la meua vida: tornant del treball, de sobte m'he trobat mirant amunt, seguint el camí d'un drac alat que s'acostava a ma casa, escopint un riu de foc per la boca. Haguera volgut detindre'm en aquest moment, parar el cotxe, reclinar el seient i tombar-me mirant al cel per saber com acabaria aquest conte.
Però a hores d'ara, aquesta activitat quasi em sona més a allò dels psicòlegs: pren el full i digues què veus... segons la resposta, podrem analitzar el contingut del teu subconscient i la teua personalitat oculta.
Seré una piròmana, jo que veig dracs monstruosos al cel? Tindré por als animals, i no me n'he adonat fins ara? hmmm... per si de cas no em deixeu amb un encenedor, ni prop de cap bèstia!! ;-)