Si jo fóra...

Setmaneta de pràctiques, i de tornar enrere en el temps, a aquells dies d'innocència i despreocupació. Veient els alumnes em resulta impossible no pensar en si nosaltres també estàvem tan "emparrats" i si vam viure igual una edat que des de fora es percep com insuportable, però el moment en què la vius és irrepetible. I arribava l'hora de les suposicions, i de fer-los entendre una estructura gramatical nova per a ells, i més encara, en un idioma que comencen a conéixer. La funció del nostre subjuntiu, que en anglés no és tal, i que s'expressa... massa, per a la seua carabassa. Aquesta texana de formes rabiosament voluptuoses i pell bellíssimament oscura em va venir a la ment com la salvació per tal que, almenys, memoritzen i reconeguen l'estructura, que els acompanyarà en els següents cursos en aquesta matèria. I allí estaven, concentrats en seguir la lletra ells, emocionades elles tractant de cantar de manera mínimament acceptable... tan tendre!!! I ací estic jo, entre memòries, unitats didàctiques i ressenyes, convertint la cançoneta en el símbol del meu breu pas pel camí de la docència... de moment! :o)