Ara fa dotze anys…

… un colp sec em trencava els esquemes
el cel em queia al damunt, m'oprimia el pit
i l’ànima s’esgarrava dins el meu cor ferit

… quan el llant no era suficient consol
i l’enteniment no m’acompanyava
no reaccionava amb seny ni serenitat
el dolor em bloquejava cos i ment

… fa ja dotze anys i el temps no cura
sols ajuda a no esperar certes respostes
a aprendre a no oblidar,
a anar curant les ferides amb gotetes de nostàlgia.